Es formà sota la influència de Belinskij. Les primeres obres són una crítica de la societat. El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social: Ne v svoi sani ne sadis (‘No pugis en trineu aliè’) i Ne tak živi kak khočets’a (‘No visquis com et plagui’). Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov. Groza (‘La tempesta’), Vojevoda (‘El cabdill’) i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social. Col·laborà en la revista Sovremennik (‘El Contemporani’) i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni i Diderot. És una obra seva important Bespridannica (‘La noia sense dot’), que descriu l’empobriment de la noblesa i la rampinya dels burgesos. Fou un innovador no sols de la temàtica, sinó també de la composició. Les seves obres s’han convertit en el repertori clàssic dels teatres russos.
Aleksandr Nikolajevic Ostrovskij
© Fototeca.cat
Dramaturg rus.