Situada a la vall mitjana del Miño. És un nucli comercial agrícola important, però la indústria és escassa i de tipus tradicional. Té establiments vinícoles i fabricació de mobles. Hom en desconeix l’origen exacte.
Els romans en feren una estació balneària. Ocupada pels sueus (segle V), fou durant un curt temps capital del regne de Galícia. Al segle XI fou elevada a la categoria de senyoria eclesiàstica. Durant la baixa edat mitjana fou un centre comercial important, per raó de la rellevant colònia jueva que tenia. Fou testimoni de les lluites entre els Trastàmara i Pere I de Castella. També participà en les lluites dels armandiños.
El monument més important és la catedral (dels segles XII, XIII i XVI), romànica amb elements gòtics, de la qual destaca el pòrtic del Paradís i el cadirat, obra de Diego de Siloé i Juan de Anges. De les altres esglésies cal esmentar la de la Trinitat (s. XIII), la de San Francisco (s. XIV), gòtica, i la de Santa Eufemia del Norte, barroca.