Vida
Començà els seus estudis musicals a Hondarribia a vuit anys d’edat. Al final dels anys quaranta es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret el 1952. El 1953 inicià l’activitat com a compositor, un cop enllestits els estudis universitaris, en el camp de la música dodecatònica. Adscrit a la Generació del 51, entre les seves primeres obres hi ha Coral (1953), per a set instruments de vent, i Sonata (1954), per a piano. Dedicà molts esforços a la difusió de la música contemporània. Amb aquest objectiu, el 1959 creà el grup Tiempo y Música, i el 1965, el grup Alea. President de Juventudes Musicales de España (1960-62), sovint fou més reconegut per aquesta tasca com a difusor musical que no pas per la faceta compositiva.
Assolí notorietat internacional, iniciada amb el Cuarteto de cuerda (1957). Més tard estrenà un conjunt d’obres d’estructura molt lliure, com Módulos (que enregistrà en disc), Cesuras, Protocolo (estrenada a París), We (1970), Vielleicht (1973), dos Concerts per a piano (1978), les òperes Kin (1981), Sonidos de la guerra (1980), La madre invita a comer (1991-92), La señorita Cristina (1997-99) i Un parque (2006). La seva obra revela una clara influència d’I. Stravinsky i B. Bartók, passant per l’atonalisme i el serialisme.
Les seves recerques en el camp de la música electrònica des de l’esmentat grup Alea i la seva labor pedagògica al Conservatori de Madrid també li comportaren un gran reconeixement en el panorama musical estatal. Així mateix, escriví alguns assaigs de tema musical, com Aproximación a una estética de la música contemporánea i Lo que sabemos de música, ambdós del 1968. El 1989 fou elegit membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Fou membre del jurat en diversos concursos internacionals de música, com ara el Reina Elisabet de Bèlgica el 1997. El 2001 la seva obra escènica La señorita Cristina fou estrenada al Teatro Real de Madrid.
Rebé diferents guardons, entre els quals, el Premio Nacional de música (1991), el premi de composició Príncep Pierre de Mònaco (2004), el Premio Iberoamericano de la Música Tomás Luis de Victoria (2009), qualificat com el Cervantes de la música, i el Lleó d’Or de música de la Biennal de Venècia en reconeixement a tota la seva carrera (2020).
A la seva mort, deixà una òpera inacabada, El abrecartas, amb llibret de Vicente Molina Foix, basada en la novel·la homònima.
Obra
Òpera
Kiu (1979-82), El viajero indiscreto (1984-88), La madre invita a comer (1992); La señorita Cristina (1999); Un parque (2006)
Orquestra
Tombeau (1962-63); Imaginario II (1967); Oroitaldi (1971); Éléphants ivres III (1973); Concierto para piano y orquesta núm. 1 (1978-79); Concierto para piano y orquesta núm. 2 ’Per a Mompou’ (1979-80); Fiesta, 6 perc., orq. de c. (1987); Une couleur, sax., orq. (1988); Cinco impromptus para orquesta (1990); Las orillas (1990); Vendaval (1994); Concierto para violín y orquesta (1997); Frondoso misterio (2001), per a violoncel i orquestra; Danzas secretas (2008), per a arpa i orquestra
Cambra
Soirée, cl., vl. (1972); Trío, vl., vla., vlc. (1978); Saturno, 2 perc. (1983); Fragmento, 2 vl, vla., vlc. (1985-86); Sexteto (Paráfrasis e Interludio), 2 vl., 2 vla., vlc., cb. (1990); Trío, vl., vlc., pno. (1993); Trimalchio (1998); Rumía (2003); Segundo Trío (2005)
Conjunt instrumental
Radial (1960); Módulos I (1964-65); La libertad sonríe (1971); Credo (1976); Invitación a la memoria (1976-77); Concierto de cámara, pno., conjunt instr. (1979); Libro de imágenes (1991); Segunda lectura (1992-93); Fantasías (2001); Sombrío (2005)
Solo
Cuaderno, pno. (1982); Retratos y transcripciones, pno. (1984-92); Il violino spagnolo, vl. (1988); Monólogo, vla. (1992); Retratos y transcripciones IV (2003)
Música vocal
Ederki, S., vla., perc. (1977-78); Pocket zarzuela, MS., conjunt instr. (1979); El manantial, S., conjunt instr. (1982); Viatges i flors, S., narrador, orq. (1981-84); Tarde de poetas, S., Bar., conjunt instr. (1985); Variaciones de León, 2 S., A., T., Bar., B. (1992-93); Martinus (2008); Cantata femenina Anna Swir (2019)
Música electroacústica
Historia natural (1972); Al son que tocan (1974-75); Tornasol (1980-81)