Es doctorà en filosofia i lletres i es llicencià en dret. Catedràtic d’història a Sevilla (1930-35) i a Madrid (des del 1935) i membre de l’Academia de la Historia (1953), fou diputat a corts (1935-36) per Sevilla. Autor d’obres històriques amb especial atenció als temes polítics, com La revolución portuguesa (1941-44), Zarismo y bolchevismo (1948), etc, s’ha interessat per Catalunya amb l’obra en tres volums Cambó (1952-69) i amb El drama de Mosén Cinto (1954).