Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo; l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava. Es destacà novament amb La schiava in Bagdad (1820; a Barcelona el 1823), Gli arabi nelle Gallie (1827) i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo (1840), d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea (1843) i Buondelmonte (1845). També deixà la simfonia Dante (1865) i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche (1865) i obres didàctiques.