Promogué la Federació de Pagesos del Baix Penedès (1918), patí empresonaments i un atemptat del Sindicat Lliure. Fou elegit president de la Unió de Rabassaires (1932) i diputat a corts (1936) per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Després fou president del Consell d’Agricultura de la Generalitat (1937). S'exilià l’any 1939 i participà (1946-47) en el govern de la Generalitat a l’exili.