Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat. Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia (1767). La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società (1785), tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels il·lustrats francesos.