Format a Llotja i amb Jeroni Suñol. Presentà un Pacientíssim Job a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i un bust de Pius IX a la del 1878 i a l’Exposició Universal de París. A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1891 presentà Madona de Ripoll, a la del 1896 Sant Lluís Gonzaga i a la del 1898, dos retrats. Té diverses estàtues al cementiri de Buenos Aires i altres obres a Montevideo. És autor d’escultures públiques a Barcelona, com la d’Alonso Martínez i l’al·legoria del Ferrocarril, a la façana del palau de justícia, una Al·legoria, a la cascada del parc de la Ciutadella i l’estàtua del Ferrer de Blanes del monument a Colom. Fou un típic exponent de l’eclecticisme escultòric de la segona meitat del segle XIX.