Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA (PRISA), presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme. Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián (1976-88), Joaquín Estefanía (1988-93), Jesús Ceberio (1993-2006), Javier Moreno (2006-14 i 2020-21), Antonio Caño (2014-18), Soledad Gallego-Díaz (2018-20) i des del juliol del 2021 per Pepa Bueno. És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra.
L’edició de Barcelona, a càrrec d’una redacció pròpia, representà en el moment de la seva creació (1982) una experiència inèdita per les seves característiques tècniques. Gràcies a la utilització de sistemes punta de la moderna tecnologia d’impremta i de la informàtica, les edicions de Madrid i de Barcelona són dues versions diferents del mateix diari, elaborades per dues redaccions complementàries, formades per un sol equip tècnic i impreses per dues respectives rotatives. L’edició catalana publica un suplement setmanal en català, Quadern de Cultura. També publica una edició setmanal per a l’estranger. El rotatiu compta amb els suplements Babelia, cultural; EP3, dedicat al lleure i els espectacles; El País semanal, dominical; Negocios, econòmic; El viajero, viatges i motor, i d’altres.
Fou precursor en l’adopció d’usos periodístics com el llibre d’estil, la figura del defensor del lector i de l’estatut de redacció i té, des del 4 de maig de 1996, versió digital (El País Digital), que els anys 2002-05 fou de pagament. A partir d’aquest any l’accés tornà a ser majoritàriament gratuït. Des de l’any 2001 edita una edició en anglès en col·laboració amb International Herald Tribune. Posteriorment, el 2003, inicià un projecte de col·laboració amb Le Monde i La Repubblica i, del 2004 al 2015, publicà un suplement en castellà amb articles i reportatges del diari nord-americà The New York Times.
L’any 1984 el diari creà els premis Ortega y Gasset, que reconeixen els treballs periodístics destacats d’un any, i el 2004 impulsà, juntament amb d’altres mitjans de premsa escrita, la creació del Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán.
L’octubre del 2014 presentà una edició digital en català dirigida per Lluís Bassets, en la qual es traduïen automàticament les notícies més importants del web del diari, a més d’incloure continguts propis escrits directament en català. La dècada de 2010 el diari adoptà un to progressivament hostil contra l’anomenat “procés” d’independència de Catalunya, qüestió en la qual s’alineà amb els diaris tradicionalment més espanyolistes. En fou la conseqüència la baixa o l’acomiadament de col·laboradors dels Països Catalans. John Carlin, un dels columnistes de més prestigi, també fou acomiadat per discrepar amb aquest tractament tot i ser declaradament contrari a la independència de Catalunya.