Instal·lada la seva família a València (1838), marxà amb companyies ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la universitat. Escriví una gran quantitat d’obres costumistes i intentà la comèdia i el drama amb un cert èxit. Publicà Llàgrimes d’una femella (1859), La millor raó, el trabuc (1859), Un casament en Picanya (1859) i la seva segona part Sospirs i llàgrimes (1860), Secanistes de Bixquert (1867), Lo que sembres colliràs (1871), Tres roses en un pomell (1870), Toni Manena i Joan de la son (1872), Els dos anells (1874), El capital i el treball (1885), etc, algunes de les quals tingueren reedicions. En castellà fou autor de Valencianos con honra (1870), El 8 y el 10 de octubre (1870), Las escuelas en España (1874) i Avispas sociales (1887). Fou un dels autors teatrals més importants i populars del s. XIX valencià i, malgrat la seva escassa formació intel·lectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres.