Tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona, Segòvia, etc., i especialment a Madrid. Autor de poemes de gran popularitat (Cantares, 1904; El libro de los cantares, 1909), i de “poemes científics”, reunits en Verdades poéticas (1879). En català publicà Poesies (1914) i Poesies catalanes (1917). Traduí al castellà L’Atlàntida de Verdaguer (1878). Conreà també la crítica literària, recollida en part a Acontecimientos literarios. Impresiones y notas bibliográficas (1888-96). Membre de l’Academia Española (1908), altres obres seves són Geología aplicada (1880) i La ciencia como fuente de inspiración poética (1908).
Melcior de Palau
© Fototeca.cat
Enginyer, poeta i publicista.