Situada a la costa occidental de l’ampli golf homònim i dominada per les altures del Pellegrino, Grifone i Cucio, s’estén per la plana de la Conca d’Or, guanyada per la ciutat a través del temps, com a conseqüència del seu creixement urbà. El nucli antic, creat entorn del port, és avui el centre de l’activitat comercial i administrativa de la ciutat, les funcions econòmiques de la qual són bàsicament terciàries. Tocant al port, principalment de passatgers, s’han creat indústries de construcció naval i complementàries. També hi ha indústries químiques, tèxtils i alimentàries. Té universitat i aeroport. És seu arquebisbal.
Establiment fenici, i ocupada successivament per Cartago i Roma (s. III aC), fou presa pels vàndals (mitjan s. V), els ostrogots (493) i l’imperi Bizantí (535). Aquest la dominà fins el 831, que passà als àrabs, que en foren expulsats pels normands (1072). El 1266 fou conquerida per Carles d’Anjou, però la corona catalanoaragonesa s’apoderà de Sicília (1282) i la cedí a Frederic II de Sicília (pau de Caltabellotta, 1302), bé que la recuperà el 1412. Sota els Habsburg castellans, s’alçà (1647), juntament amb Nàpols, però fou sotmesa. Possessió de Savoia (1713-18) i d’Àustria (1718-35), passà a l’infant Carles de Borbó (1735-59) i als seus successors, com a part del regne de Nàpols. Presa per Garibaldi (1860), passà al regne d’Itàlia. Durant la Segona Guerra Mundial, fou ocupada pels nord-americans (1943).
Palerm Església de San Cataldo
Stijn Nieuwendijk (CC BY-NC-ND 2.0)
Conserva restes cartagineses i romanes. Els edificis més importants són d’època normanda; així les esglésies de San Cataldo (1161), la de San Giovanni degli Eremiti (1132), la de la Martorana (1143), amb mosaics bizantins, també del s. XII, a les arcades i a la cúpula. La Capella Palatina (1132-40), que es troba a l’interior del Palazzo dei Normanni, és d’estil aabonormand, la cúpula i els absis són decorats amb mosaics bizantins de la primera meitat del s. XII, la nau central té mosaics de la segona meitat del s. XII representant escenes de l’Antic Testament. Són també normands els palaus de la Zisa i la Cuba. La catedral, començada al s. XII, és obra de diferents segles; a l’interior hi ha les tombes dels reis normands i sueus, el sepulcre de Frederic II Hohenstaufen, que inspirà segurament el de Pere el Gran a Santes Creus. Són gòtics l’església de San Francesco (s. XIII) i el Palazzo Sclafani (s. XIV), amb pintures murals considerades obra catalana, representant el Triomf de la mort. El gòtic del s. XV, que té ja elements renaixentistes, rep fortes influències del gòtic català, com hom pot veure a l’església de la Gancia i a les obres de l’arquitecte Matteo Carnelivari: els palaus Abbatelli i Aiutamicristo i l’església de Santa Maria della Catena que li és atribuïda. Són barroques les esglésies de la Pietà i de San Giuseppe dei Teatini (1612). El museu principal és la Galleria Nazionale della Sicilia.