i Maties Pallarès i Gil | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maties Pallarès i Gil

història hist i prehistòria prehist
Prehistoriador i historiador.
Pena-Roja de Tastavins, Matarranya, 24 de febrer de 1874  — Barcelona, Barcelonès, 19 de desembre de 1924

Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella. Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya (1905), notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella (que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó) i El Fuero de Sobrarbe (1917). Col·laborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925. Entre altres treballs, publicà El solutrià de Sant Julià de Ramis (1920) i, en col·laboració amb Lluís Pericot, Els jaciments asturians del Montgrí i La Bora Tuna de Llorà (publicats en 1921-26). També és autor d'un Vocabulari de Pena-roja (Baix Aragó) (1921). En 1920-24 presidí la Junta Aragonesista de Barcelona.

Data de revisió: 
2015-04-15
Llegir més...