i comtat de Pallars | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.

Els comtes de Pallars (primera dinastia)

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s. IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana. Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits aquells anys per la cancelleria reial.

Els comtes de Pallars (segona dinastia)

Als orígens del domini carolingi a la regió correspon la fundació o restauració dels monestirs de Gerri, en la vall de la Noguera Pallaresa, de Senterada, al Flamisell, i d’Alaó, a la Noguera-Ribagorçana; i l’expedició d’un precepte de Carlemany atorgant el nou territori a la jurisdicció eclesiàstica dels bisbes d’Urgell. En retirar-se Guillem I de Tolosa a la vida monàstica (~806) exerciren la jurisdicció comtal sobre Pallars-Ribagorça, successivament, Bigó de Tolosa (806-816) i Berenguer (816-835) que atorgaren preceptes per Alaó. Sembla, però, que vers el 833 el comte Galí II d’Aragó, aprofitant les guerres civils del regne, des del seu comtat veí d’Urgell ocupà les terres de Pallars i Ribagorça, on es mantingué fins vers el 848, que fou desposseït pel comte Frèdol I de Tolosa (848-~852), autor d’uns preceptes per Lavaix i Gerri. Ramon I de Tolosa (~852-863), germà i successor de l’anterior, fou expulsat de Tolosa i probablement mort pel rebel Unifred, marquès de Gòtia, l’any 863. Tot seguit, però, es possessionà del comtat el seu fill Bernat II de Tolosa (863-~872), que, al seu torn, seria mort per Bernat III de Tolosa, dit Plantapilosa, net de Guillem I de Tolosa.

La mort violenta de Bernat II de Tolosa portà una reacció en terres de Pallars-Ribagorça, on sorgí una dinastia independent de Tolosa, amb un comte, Ramon II, que potser era fill del comte Llop I de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.

Ramon II de Pallars-Ribagorça (872-~920), amb qui s’introduí una concepció patrimonial de la funció comtal, fou aliat del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, amb el qual estigué en tractes per comprar Saragossa (884), operació que es frustrà per intervenció d’un enviat de l’emir cordovès. Amb els seus dominis Ramon II intentà de bastir un bisbat independent separat del d’Urgell bisbat de Pallars. Els inicis relativament brillants del govern de Ramon II aviat es frustraren: l’any 904, el senyor musulmà de Lleida, Llop ibn Muḥammad, en una incursió per terres pallareses, prengué alguns castells i capturà un fill del comte, Isarn, que no fou alliberat fins catorze anys després; i l’any 908, Muḥammad al-Tawil d’Osca feu una expedició per terres de Ribagorça i n'ocupà la regió central. Probablement Ramon II participà d’alguna manera en el cop d’estat que entronitzà a Pamplona la família Ximena en la persona del seu nebot Sanç I Garcès (905), el mateix que l’any 918 alliberaria Isarn de la seva captivitat a Tudela. En morir el comte Ramon II, poc després del 920, es produí la divisió política de Pallars i Ribagorça, que quedaren separats formant dos comtats.

Els comtes de Pallars (tercera dinastia)

Els fills Isarn i Llop s’atribuïren la funció comtal a les terres pallareses, mentre els altres fills, Unifred (dit Bernat) i Miró, ho feren a les ribagorçanes. Isarn I de Pallars, que devia ésser el germà gran, associat al govern ja en vida del pare, abans del 904, degué morir vers el 948 deixant dos fills, Guillem i Ermengarda, que fou abadessa de Burgal. Guillem I de Pallars, corregent del comtat ja amb el pare, traspassà vers el 950, probablement sense fills. Al seu torn, el comte Llop I de Pallars, germà d’Isarn, morí prematurament, potser vers el 947. Estigué casat amb Goldregot de Cerdanya, enllaç que contribuí a estrènyer els contactes de la casa comtal de Pallars amb la de Barcelona, i tingué quatre fills —Borrell, Ramon, Sunyer, Sunifred— i una filla —Riquilda—. Hom pensa que en morir Llop els seus fills devien ésser menors d’edat i que aleshores Goldregot, com a usufructuària dels béns i honors del marit difunt, devia exercir la funció comtal i la regència del patrimoni fins a la seva mort (953/63). Des de vers el 963 els seus fills Ramon III i Borrell I de Pallars, i després Sunyer I de Pallars, governaren conjuntament, si bé sembla que Ramon III, que devia ésser el primogènit, ocupà una posició preferent. Poc després del 995 traspassaren el comte Ramon III, sense fills, i el comte Borrell I, que en deixà molts, si bé sols el fill gran, Ermengol I de Pallars, heretà les funcions comtals (que compartí amb el seu oncle Sunyer I), però ocupà una posició secundària i degué morir vers el 1010, potser sense descendència.

Convertit en sobirà únic de Pallars, Sunyer I associà al govern els fills i, encara, vidu de la primera muller, contragué segones noces amb la comtessa Toda I de Ribagorça, a la qual secundà en el govern del comtat ribagorçà durant alguns anys. En traspassar vers 1010-1011, els seus dos fills, Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem, originaren dues dinasties comtals, la del Pallars Jussà i la del Pallars Sobirà.

Col·laboració: 
JMSal
Llegir més...