No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un. És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin. Amb la divisió del comtat (1010) en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats. Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu. El primer vescomte conegut és Ató (1015-22), probablement bastard del comte Sunyer I; tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II, Ermengarda, vescomtessa d’Urgell, amb l’alou de les Llacunes a la vall de Siarb. Un Isarn, casat amb Quíxol, es titulà vescomte en 1032-35, fou l’origen dels Vallferrera i dotà la seva filla Ermengarda amb l’alou de Romadriu. Hom ignora quin parentiu unia Isarn amb Ató i si feia de tutor del seu fill. Bernat, fill d’Ató, casat amb Adalgarda, tenia béns a Aramunt (1055) i figura cap a 1056/57 al costat del comte de Pallars Jussà Ramon V, com el seu fill i successor el vescomte Gerbert (1064-76), que ocupà el castell de Tendrui (1066). El succeí l’altre fill Arnau, que rebé el dit castell (1079) i el de Talarn (1081) del comte Ramon V, i el de Sant Just (1082), del comte Artau II de Pallars Sobirà. Morí aviat, car la muller Adalgarda actuà sola amb els fills Pere I, Guillem i altres cap al 1090 i donà a Sant Pere del Burgal béns a Berrós (vall d’Àneu). El fill Pere I, casat amb Gerberga, era —amb el comte Pere Ramon I— a Mur (1098), a Tremp (1109), Àreu (1110), Tendrui (1112/24), Galliner (1117) i el 1118 figura per primera vegada, explícitament, amb el títol de vescomte de Pallars; uns quants anys després, establert a la vall de Siarb, prendria el títol de vescomte de Siarb vescomtat de Siarb.
Els vescomtes de Pallars
©
Jurisdicció de l’antic comtat de Pallars.