La geografia
Cap de comarca, Tremp. Consta de dues parts ben diferenciades: la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau. La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca. La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3.000 a 2.400 m alt. El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net: pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena llevantina. Pel congost d’Erinyà la vall Fosca s’obre a la conca de Tremp, l’única clotada netament mediterrània dins el muntanyam pirinenc. És un sinclinori, que coincideix amb la conca mitjana de la Noguera Pallaresa, enfondit entre les dues serralades prepirinenques. La Serralada Interior és formada per les serres de Sant Gervàs, Peracalç i Boumort, dures calcàries cretàcies (i juràssiques) a altituds que van de 1.350 a 2.076 m, tallades pels congosts d’Erinyà i Collegats, on s’escolen el Flamisell i la Noguera. La Serralada Exterior, que separa les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, és el murallam calcari del Montsec, que devalla suaument cap a la conca en contrast amb les cingleres del vessant S només fendides per l’estret dels Terradets. Una cobertora pinyolenca detrítica ha estat exhumada per l’erosió als límits llevantí (serra de Comiols, travessada pel coll de Comiols, i base del Boumort) i ponentí (serra de Lleràs i Montllobar), completant les divisòries hidrogràfiques amb les conques del Segre i la Noguera Ribagorçana, respectivament.
Vista general de la ciutat de Tremp, cap de comarca del Pallars Jussà
© Fototeca.cat
El Pallars Jussà inclou també una franja de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre la serra de Sant Gervàs i el Montsec d’Ares. La clotada de la conca, però, no forma un sinclinal únic. L’anticlinal calcari de les serres de Carreu (1.850 m alt.) i Sant Corneli (1343) separa sinclinals coneguts com a Conca de Dalt i Conca de Baix. Aquesta és migpartida pel curs de la Noguera en Conca de Deçà, a la dreta, i Conca de Dellà, a l’esquerra del riu. El clima i la vegetació oposen la vall Fosca i la conca de Tremp. A la vall Fosca les temperatures són baixes, sobretot als punts elevats. Vora l’estany Gento, un dels que constitueixen l’esportellada capçalera lacustre del Flamisell, a 2.030 m alt., la mitjana de gener és de -9°C, i, fet més notable, la d’agost és d’11,7°C, que no evita el perill de glaçades nocturnes. A Tremp, en canvi, a 468 m alt., la mitjana d’aquest mes recorda les mediterrànies: 23,9°C, bé que pot glaçar set mesos l’any.
El pantà de Sant Antoni, amb la serra de Pessonada, al fons (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Les precipitacions, sovint en forma de neu, també varien molt: els 1.275 mm a l’estany Gento, 1.131 a Cabdella, 935 a Molinos, contrasten amb els 500 escassos de Tremp o de la Pobla de Segur. Així com a la vall Fosca la pluja o neu cau regularment cada mes, a Tremp hi ha dos màxims marcats: el de maig-juny i el de setembre, amb dues estacions seques: desembre-abril i juliol-agost. La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, i té caràcter principalment submediterrani, bé que a l’alta muntanya passi a ésser la corresponent als estatges subalpí i alpí i que a la conca de Tremp les influències mediterrànies continentals siguin molt considerables, encara que en general no arribin a dominar. La vegetació forestal i de pastura submediterrània humida (domini del Buxo-Quercetum pubescentis) o d’alta muntanya que vesteix la vall Fosca s’oposa a una Conca desforestada en benefici de l’agricultura. Malgrat tot, el roure valencià i la carrasca són força estesos a les terres baixes, i claps de pi roig apareixen en alguns indrets del Montsec i abunden a la Serra del Boumort. En lloc de roures i alzines, arbres perseguits pels carboners, hom troba sovint pinassa, boixedes residuals o, més rarament, pi blanc. L’explotació forestal és poc important arreu.
L’economia i la població
El Pallars Jussà viu bàsicament de l’agricultura: en les valls pirinenques (vall Fosca i vall de Manyanet) predominen els prats i el farratge; a la conca de Tremp els conreus i les pastures, a parts iguals. Els conreus amb més vitalitat són els cereals (especialment l’ordi), que ocupen el 58 % de la superfície conreada, i el farratge, que n’ocupa el 22%.La superfície agrícola censada el 1996 era de 23.445 ha.
La vocació ramadera del Pallars Jussà no és comparable a la del Pallars Sobirà per la migradesa de les pastures d’estiu tot i que és una activitat econòmica fonamental, com ho demostra l’augment del conreu d’ordi i de farratge, els quals hom utilitza per a fer pinsos. Així, quan la transhumància no s’havia esllanguit hi havia un intercanvi curiós de bestiar: a l’estiu, els ramats d’ambdós Pallars pujaven a les valls altes; a l’hivern, tots baixaven a la Conca. El de la vall Fosca tenia, també en aquest aspecte, un paper de transició. Mentre que a l’estiu transterminava, és a dir, pujava a les muntanyes dels seus termes mateixos, eixivernava a la Conca amb els altres. Aquestes anades i vingudes, unides a les majors facilitats de transport, expliquen que el cabal d’ovins, per exemple, només hagués sofert una baixa relativa el 1933 respecte al 1860, havent passat de 60.000 caps a 55.000. Actualment la part alta de la comarca s’especialitza com més va més en boví per a llet, mentre que la conca es dedica més a la producció de bestiar de carn. L’oví augmenta a la Conca, on es reuneix en la major part, i disminueix a la muntanya. El porcí i l’aviram tenen un bon nombre de granges a la part baixa, mentre que a la part muntanyenca solament n’hi ha per al consum familiar. Les granges de conills han augmentat notablement, la qual cosa ha afavorit la instal·lació de dos escorxadors a Tremp i a Salàs. Els equins, de tanta tradició a la comarca, continuen minvant. L’any 1997 destacaven els censos de bestiar oví, amb 67.775 caps (la quarta comarca pel que feia al nombre de caps d’oví), i el cabrú, amb 3.081 caps. Menys important en el conjunt de l’economia catalana eren els censos de bestiar boví (7.900 caps) i porcí (84.479 caps). La major part de la producció ramadera és comercialitzada a través de Copirineu, que té dues seccions: la de llet a la Pobla de Segur i la de carn a Tremp. Copirineu s’expandí considerablement els anys setanta mercès al fet que les petites indústries cooperatives de les comarques veïnes (Sort, Viella i Bossost) tancaren portes i s’integraren a la cooperativa de la Pobla. La secció de Tremp comercialitza la major part dels caps per a carn i produeix pinso, amb el qual absorbeix bona part dels cereals i farratge de la comarca. El Pallars Jussà, situat al contacte entre l’alta muntanya i les planes continentals i no gaire lluny d’un país ramader com Aragó, ha excel·lit de fa segles en les fires ramaderes. Se’n conserva una de les poques fires de camp del país: la de l’Hostal Roig, en una cruïlla de carrerades a l’W-SW del coll de Comiols. Entre les fires vilatanes, la de la Torre de Cabdella és de caire pirinenc, pròpia d’una vall ramadera. Les de contacte entre economies complementàries són a Sarroca de Bellera, la Pobla de Segur, Talarn, Tremp i, sobretot, Salàs. Aquests recursos agropecuaris havien mantingut una indústria artesana de molins fariners, trulls d’oli, filats de llana i serradores a gairebé cada poble, aprofitant els productes que baixaven de l’Alta Ribagorça i sobretot del Pallars Sobirà pels camins de bast, les carrerades o els rius (troncs d’arbre).
Modernament la concentració industrial a la Pobla de Segur i a Tremp ha fet desaparèixer aquestes petites activitats i originat una certa especialització. Així les farineres, fàbriques de galetes, de pinsos composts, etc., són a Tremp i a la Pobla, on també s’elabora vi i es pasteuritza la llet. Isona concentra l’esclovellament d’ametlles. La tèxtil es manté, raquítica, a Senterada i a Tremp. A la Pobla de Segur i a Tremp s’han concentrat les indústries de la fusta i els mobles. Les altres indústries són, a més de la construcció, de gran importància durant l’etapa en què fou construïda la central d’estany Gento-Sallente (1975-85), la de materials per a la construcció, minvada en la seva importància a causa del tancament de la fàbrica de ciment de Xerallo (1972); la química de la Pobla de Segur, lligada a l’extracció de lignits de Sossís (també se n’extreuen d’Isona), i la de la confecció, centrada a la Pobla de Segur. Però el prestigi industrial de la comarca va lligat a les centrals hidroelèctriques, les primeres importants de la península Ibèrica (de 1914 la de Cabdella, a 1935 la dels Terradets), que havien desvetllat l’atenció internacional (construïdes per “la Canadenca”) sobre les possibilitats d’autonomia energètica per a la regió barcelonina. L’any 1985 hom posà en funcionament la central hidroelèctrica d’estany Gento-Sallente, la més potent de les instal·lades als Països Catalans.
Pel que fa al turisme, es beneficia força de l’increment del comerç, el transport i el turisme de les comarques pirinenques properes. L’oferta turística d’allotjament rural en cases de pagès l’any 1999 era una de les més importants del país, amb 261 places, i una font d’ingressos destacada per a la comarca. Les comunicacions modernes se centren en el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur (1953) i en les carreteres de la Vall d’Aran per la Noguera Pallaresa, de la Pobla al Pont de Suert i de Barcelona a Tremp per Artesa de Segre. Els mercats comarcals són Tremp (Conca de Deçà) i la Pobla (Conca de Dalt), que atreuen moltes transaccions del Pallars Sobirà i de la Ribagorça. A més Isona és el mercat de la Conca de Dellà, i la Torre de Cabdella, el de la vall Fosca. La població, estancada des del màxim de 1860 (26.765 h), ha experimentat una davallada progressiva (24.106 h el 1887, 20.793 h el 1930, 13.935 h el 1981 i 13.832 h el 1991). El 1998 tenia 12.482 h, i una densitat de població de 9,7 h/km2.
La baixada dels raiers durant la festa dels Raiers que se celebra anualment a la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
En el període intercensal de 1991-98 la comarca perdé un total de 378 h, a un ritme anual del 0,42% (en 1981-91 el descens fou de 1.359 h, a un ritme anual de l’1%). Els únics municipis que guanyaren població foren Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada i el cap comarcal, Tremp, que amb 5 357 h el 1998 concentrava el 43% de la població de la comarca. Només dos municipis més superaven el miler d’habitants: Isona (1.270 h) i la Pobla de Segur (2.912 h), que aplegaven el 33,5% del total del cens del 1998. La minva més forta es produí en els municipis muntanyencs, però també afectà els de la conca de Tremp.La comarca presentava el 1996 una estructura d’edats força envellida, amb el 24,5% de població de més de 64 anys (la mitjana de Catalunya és del 16,3%), el 12,1% de menys de 15 anys i el 60,7% de població adulta. El 1996 la població activa era de 5.035 h, 4.599 dels quals estaven ocupats en els diferents sectors econòmics: 732 en el sector primari (16%), 848 en la indústria (18,4%), 449 en la construcció (9,8%) i 2.570 en els serveis (55,8%). A la tardor del 1982, un fort aiguat ocasionà una crescuda sobtada de la Noguera Pallaresa i especialment del Flamisell, el qual inundà una part del poble de Senterada, i produí molts danys a les vies de comunicació, i la pèrdua de moltes hectàrees de terreny cultivable en tota la comarca.
La història
De la prehistòria a la romanització
Els documents més antics sobre el poblament de la comarca corresponen a l’època megalítica, amb megàlits (la Pobla de Segur, Senterada) i coves sepulcrals de la mateixa època (Toralla). Aquesta i algunes altres coves (Erinyà), mostren la continuïtat de poblament durant l’edat del bronze i del ferro, amb cultura hallstàttica, establint així un panorama normal de la prehistòria de les comarques pirinenques. Hi ha poca informació sobre el primer mil·lenni aC fins a arribar a la romanització, quan un nucli indígena que encunyà moneda amb la llegenda Aeso es transformà en ciutat romana amb categoria de municipium, punta de l’extrem N de l’urbanisme romà a Catalunya.
De l’Edat Mitjana ençà
El nucli de la comarca fou l’antic comtat de Pallars Jussà, incorporat al segle XII al de Barcelona, però al segle següent tot el Pallars era inclòs a la vegueria, després sotsvegueria, de Pallars, juntament amb el sector oriental de la Ribagorça. El 1716, quan ja feia alguns segles que el límit occidental d’aquesta demarcació era la Noguera Ribagorçana, esdevingué corregiment de Talarn, subdividit d’ençà de la divisió provincial de 1834 en els partits judicials de Sort i de Tremp. Aquest darrer incloïa una gran part del Pallars Jussà (la conca de Tremp i el sector més baix de la vall Fosca, des de Senterada) i el sector esmentat de Ribagorça. La Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya (1936) inclogué aquest sector ribagorçà (vall de Boí, Vilaller, el Pont de Suert, Espluga de Serra i Sopeira —administrativament sota la jurisdicció del govern català—) en la comarca del Pallars Jussà atesa la impossibilitat de constituir amb tants pocs municipis una comarca pròpia. L’any 1988, però, la Generalitat de Catalunya establí la nova comarca de l’Alta Ribagorça mitjançant la segregació del Pallars Jussà dels municipis del marge esquerre de la Noguera Pallaresa situats al N de la serra de Sant Gervàs.