Fill de Pere de Palol i Salellas. Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991. Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura. Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus, que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà. Tots aquests elements eren presents també a Delta (1973), i, amb una certa orientalització, a Llet i vi (1974) i a Arxiu de poemes independents (1976). Després la seva poesia evolucionà cap a un llenguatge obert, dens i violent en obres com Quan? (1979), La flor de l’atzavara de can Coris (1980), Encara mor aquella primavera (1981), Rapsòdies de Montcada (1982), El porxo de les mirades (1983, premi Carles Riba 1982) i Indiferència (1986), entre altres reculls. La seva poesia ha continuat en els reculls El Sol i la Mort (1996), Gralles al galliner (1996) i Nocturns (2002), els dos darrers acompanyats de textos molt crítics en forma de pròleg, quasi com un manifest sobre l’estat de la llengua i la poesia catalanes.
L’any 1989, amb la publicació d’El jardí dels set crepuscles —premis Crexells de la crítica catalana i Nacional de literatura 1990—, obra ambiciosa, magmàtica i de simbolisme esotèric, feu el pas a la narrativa, que ha esdevingut el centre de la seva obra. En aquesta novel·la, en la tradició d’obres com El Decameró i Les mil i una nits, un grup de convidats, durant set dies, expliquen històries que s’entrelliguen, reunits en una casa aïllada i després d’una guerra mundial. Continuà una trajectòria narrativa molt personal situada en bona part a cavall del relat fantàstic i llegendari, i caracteritzada per l’hermetisme i l’especulació filosòfica. Així succeeix en els contes Amb l’olor d’Àfrica (1992), amb els textos, proses i contes de Grafomàquia (1993), i en novel·les com Ígur Neblí (1994), El legislador (1997, premi Josep Pla), Consulta a Ripseu (1997), El quincorn (1999, premi Sant Jordi 1998) i El troiacord (2001), projecte narratiu d’alta complexitat.
En una línia narrativa més convencional ha publicat la novel·la L’Àngel d’hora en hora (1996) i les narracions de Contes per a vells adolescents (1998, premi Víctor Català 1997) i El lleó de Böcklin i sis contes més (2007). La novel·la Un home vulgar (2006) li valgué el premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia.
També ha publicat estudis literaris, com La poesia en el boudoir (2003, premi Crítica Serra d’Or d’assaig 2004) i Dos poetes. Impressions d’Espriu i Vinyoli (2006). És coautor de dos llibres provocatius: Fot-li, que som catalans (2005) i Fot-li més que encara som catalans (2006), en col·laboració amb Xavier Bru de Sala i Julià de Jòdar, que presenten una visió crítica i divertida de la societat catalana actual.
Col·labora assíduament com a articulista en diaris i revistes (Serra d’Or, El Pont, Avui, La Vanguardia, El País, ABC, El Periódico de Catalunya, El Mundo, El Triangle, Interviu, El Urogallo, etc.). La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’alemany, l’italià i el neerlandès. Ha estat president de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (2011-17).
Obra
Poesia
- Lotus (primera part) (1972)
- Lotus (segona part) (1973)
- Delta (1973)
- Llet i vi (1974)
- Arxiu de poemes independents (1975)
- L’aneguet lleig (1977)
- Quan? (1979)
- La flor de l’atzavara de can Coris (1980)
- Encara mor aquella primavera (1981)
- Salamó (1981)
- Rapsòdies de Montcada (1982)
- El porxo de les mirades (1983)
- El viatge misteriós (1983)
- Indiferència (1986)
- La nit italiana (1986)
- Quintern (1992)
- Estudis en menor (1995)
- El sol i la mort (1996)
- Gralles al galliner (1996)
- Nocturns (2003)
- Aire amb cel de fons (2012)
- Dos cors per a una bèstia (2015)
- Alguns Paisatges (2018)
- Desdoblament (2021)
Novel·la i conte
- El jardí dels set crepuscles (1989, en tres volums: Frixus el boig, Googol, La joia retrobada)
- Ígur Neblí (1994)
- L’Àngel d’hora en hora (1996)
- El legislador (1997)
- Consulta a Ripseu (1997)
- El quincorn (1998)
- El troiacord (2001)
- Les concessions (2004)
- Gallifa (2006)
- Un home vulgar (2006)
- Aire pàl·lid/Palimpsest (2007)
- El testament d’Alcestis (2009)
- Mònica Mir (2020)
- Sense compromís de perversitat (amb Maria de la Pau Janer, 1991)
- Amb l’olor d’Àfrica (1992)
- Grafomàquia (1993)
- Consulta a Ripseu (1997)
- Contes per a vells adolescents (1997)
- La venus del Kilimanjaro (1998, amb Xavier Moret)
- Contes en forma de L (2004)
- El lleó de Böcklin i sis contes més (2007)
- Què! (2017)
- Angèlica i Rafel (2019)
- Mònica Mir (2020)
- Copèrnic (2021)
- Bootes (2023)
Assaig, aforismes i pamflets
- Els proverbis (2003)
- La poesia en el boudoir (2003)
- Dos poetes. Impressions d’Espriu i Vinyoli (2006)
- Fot-li, que som catalans! (2005 amb J. de Jòdar i X. Bru de Sala)
- Fot-li més que encara som catalans! (2006 amb J. de Jòdar i X. Bru de Sala)
- Invocacions (2007, amb Valentí Gómez i Oliver)
- Meditacions des de Catalunya (2011)
- El llac dels signes (2013)
- Fot-li al procés! (2017)
- Frase Variata (2022)
Teatre
- Selima (representada el 2000)
Narrativa infantil
- Les tres ties (1992)
- La fortuna del senyor Filemó (1997)
Premis
- Premi Carles Riba 1982 per El porxo de les mirades
- Premi Crítica Serra d’Or de poesia 1984 per El porxo de les mirades
- Premi Crexells 1989 per El jardí dels set crepuscles
- Premi Nacional de literatura 1989 per El jardí dels set crepuscles
- Premi Ciutat de Barcelona 1995 per Ígur Neblí
- Premi Josep Pla 1997 per El legislador
- Premi Víctor Català 1997 per Contes per a vells adolescents
- Premi Josep Antoni Samaranch de poesia esportiva 1998 per Olímpia
- Premi Sant Jordi 1998 per El quincorn
- Premi Crítica Serra d’Or d’assaig 2004 per La poesia en el boudoir
- Premi Joanot Martorell de narrativa de Gandia 2006 per Un home vulgar
- Premi Crítica Serra d’Or de novel·la 2009 per El testament d’Alcestis
- Premi Nacional de Cultura 2010 per El testament d’Alcestis
- Jocs Florals de Barcelona 2015 per Dos cors per una bèstia
Bibliografia
- Alzamora, S. (2007): “Palol lliura les claus (però no totes)”. Caràcters, 39.
- Ardolino, F. (2007): “Ab urbe deleta: per a una introducció a la narrativa de Miquel de Palol”. Caràcters, 39.
- Pont, J. (1974): “Dos llibres de Miquel de Palol”. Sd’O, 180.
- Sardà, Z. (2004): “Miquel de Palol: la melancolia d’un enfant terrible”. Sd’O, 532, p. 16-20.