Situació i presentació
A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri.
Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri. A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri; la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter (capçalera de la riera de Sarrià). El territori és muntanyós, llevat d’una petita zona al NE, el pla de la Banyeta, que afronta a llevant amb el municipi de Cornellà del Terri, i cobert de boscos de pins, alzines i roures.
El terme comprèn els pobles de Palol de Revardit, cap del municipi, la Mota i Riudellots de la Creu, els veïnats de la Banyeta, la Banyeta Nova, la Beguda, Can Vinardell, la Costa, la República i la urbanització de Can Comes.
Recorre la part més oriental del terme la carretera C-66, de la qual parteixen dues carreteres locals que porten al poble de Palol de Revardit i a la Mota respectivament. La resta de camins són veïnals.
El topònim de Palol de Revardit, documentat ja al segle XII, consta de dos elements: el primer, Palol, el deu al castell i al llinatge dels castlans; el segon element el pren de la riera que passa al peu del castell i del barri de l’església. El 1116 els documents esmenten el Riuo Dauid, el 1359 Riudevitis i el 1362 Rivovitis.
La població i l’economia
Les primeres dades de la població del terme (palolencs) daten del fogatjament de 1380, que assenyala 25 focs de cavallers a Riudellots, possiblement del senyor del castell. El 1553 els focs censats eren 42, que correspondrien aproximadament a uns 200-210 h. El 1718 hi havia 188 h i el 1787 n’hi havia 434. El 1869 el cens consignava 618 h i un centenar menys, 517, el 1900. El de 1930 registra 540 h, 513 el de 1960, i 386 h el 1981. Aquesta tendència decreixent es confirma amb les dades del cens de 1991, amb 378 h. Amb el canvi de segle, però, la població tornà a créixer (379 h el 2001 i 425 h el 2005).
L’agricultura és principalment de secà, tot i que, a la part septentrional del terme, s’aprofiten les aigües del Revardit per a regar per aspersió. Els principals conreus són el blat, l’ordi i el farratge; també podem trobar alguns camps de gira-sol. Destaca la cria de bestiar boví i d’aviram, i en menor mesura d’oví i porcí. Hi ha empreses metal·lúrgiques (fabricació de maquinària per a indústries tèxtils i també de carrosseries per a vehicles de motor), alimentàries (productes carnis) i de fabricació de pintures.
Els tres nuclis principals del terme, econòmicament més vinculat a Girona que a Banyoles, comparteixen els serveis municipals i les infraestructures sanitàries i educatives amb el municipi veí de Cornellà del Terri.
El poble de Palol de Revardit
El poble de Palol de Revardit (152 m i 205 h el 2006), és a l’esquerra del Revardit, al sector nord-occidental del terme. L’església parroquial de Sant Miquel, situada dins el conjunt del que fou castell emmurallat i documentada el 1076, és un edifici romànic d’una sola nau, més dues d’afegides posteriorment, i absis semicircular amb fris ornat. Damunt la façana ponentina hi ha un campanar de planta quadrada i la porta, a migdia, és d’època més tardana.
Subsisteix una torre del recinte medieval fortificat, de planta circular i aparell de carreus petits disposats en filades regulars; és atribuïble a la fi del segle XI, o principi del segle XII. El castell de Palol de Revardit, obra dels segles XV-XVI, conserva una torre de planta rectangular utilitzada com a habitatge.
Entre les festes tradicionals destaca la festa major de Sant Miquel, recuperada el 1979 i celebrada el quart diumenge de setembre.
Altres indrets del terme
El poble de la Mota (61 h el 2005) és situat a la part occidental del terme, a l’esquerra de la riera de Riudelleques, vora el puig de Sant Dalmau. L’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen, fou molt modificada i ampliada al segle XVII; el seu absis semicircular, sobrealçat, té la part del N amagada per la casa rectoral. Un altre punt d’interès a l’indret és el Dolmen de la Mota. Celebra la festa major el quart diumenge de setembre. El poble de Riudellots de la Creu (164 h el 2005) és situat a llevant del terme, entre les rieres de Riudellots i de Marimanya. Destaca l’església parroquial de Sant Martí, datable entre els segles XII i XIII, per bé que molt modificada. Celebra la festa major en honor de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge d’octubre, i la festa de Sant Martí el diumenge pròxim a l’11 de novembre.
La història
Tant a Palol com a Riudellots s’han trobat vestigis d’un hàbitat d’època romana, teules, àmfores, vidres, ceràmica i monedes dels primers segles de la nostra era. En l’època medieval és documentat un fet curiós: el bisbe de Carcassona Bernat Bernat, trobant-se en terres pairals, caigué malalt i morí al castell de Palol, del qual era castlà Dalmau Gausbert, de la parròquia de Palol de Revardit, el 1076. El testament va ser executat aquell mateix any, dintre els primers sis mesos després de la mort del testador, per mitjà del sacramental realitzat sobre l’altar de Sant Genís de Cornellà.
El llinatge dels Palol, senyors del castell, el trobem documentat des de la fi del segle XI en la persona de l’esmentat Dalmau Gausbert i se’n segueix una successió ininterrompuda, fins ben entrada l’edat moderna, en què els Palol s’entronquen amb els Cruïlles-Sarriera. Els Palol posseïen béns a Ravós del Terri, Riudellots de la Creu, la Mota, Cornellà i Rocacorba. El 1698 Palol de Revardit era lloc reial.