El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici. Fou tramès pel papa al concili de Basilea (1431-39), que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini. Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena. El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili. Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per rebel·lió. És autor de molts escrits i tractats en llatí, alguns publicats al s. XVIII: paladí de la teoria romana triomfant i intèrpret de la majoria dels reunits a Basilea, condemnà i combaté les doctrines hussites. Defensà la independència de l’Església respecte al poder reial i l’ús de la propietat de la clerecia.