Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74: assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina. Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera. A partir del desembre del 1880 fundà i dirigí El Obrero i aconseguí a través de la seva audiència respecte a les Tres Classes de Vapor una gran força. S'apropà al nucli marxista madrileny i després de participar en la creació del Partit Democràtic Socialista Obrer el 1881 —precedent del PSOE del 1888—, organitzà un Congrés Obrer Espanyol el 1882 i intentà la formació d’una Associació Nacional del Treball. Se separà dels dirigents socialistes el 1888 per a unir-se al possibilisme francès i el 1890 creà un Partit Socialista Oportunista.