El 1953 fou nomenat director del Max Planck Institut für Chemie, de Magúncia. Estudià els meteorits i l’edat de les roques. També investigà en histologia i en cinètica de reaccions. Descobrí els hidrurs de bismut, poloni, estany i plom. Publicà Radioelements as Indicators (1928), Manual of Radioactivity (1938) i The Origin of Meteorites (1940).