Formació i trajectòria acadèmiques
Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker, estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya. Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid. Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis, la qual el 1944 adoptà el nom d’Arbor, on col·laborà fins el 1957.
Paral·lelament a aquests estudis, desenvolupà una vocació religiosa que el portà a ordenar-se de sacerdot el 1946, el mateix any que es doctorà en filosofia. El 1958 obtingué el doctorat en químiques a la Universitat de Madrid. Posteriorment anà a estudiar a la Universitat Laterana de Roma, on es doctorà en teologia l’any 1961.
El 1955 féu el primer dels seus viatges a l’Índia, que li despertà un creixent interès per l’hinduisme i el budisme. Fins el 1971, hi sojornà sovint durant llargs períodes i assolí un coneixement molt profund d’aquests dos sistemes filosoficoreligiosos. Alhora, exercí la docència i feu recerca a les universitats de Mysore i Varanasi. Els seus vastos coneixements en els camps de la història de les religions, de la filosofia i de la sociologia es veieren reforçats per un poliglotisme excepcional.
Del 1971 al 1987, que es jubilà, fou professor i investigador a la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia), on l’any 1973 fou nomenat director i docent del Center for Cross-Cultural and Interdisciplinary Studies in Religion. Fou també professor invitat en altres universitats, entre d’altres les de Santander, Mèxic, Minnesota i al Union Theological Seminary de Nova York.
Després de jubilar-se, tornà a Catalunya i el 1991 s’instal·là a Tavertet, on continuà la seva obra, que sotmeté a una constant reelaboració i a la divulgació del seu ideari filosoficoreligiós.
El 1993 fou nomenat president de la Sociedad Española de las Ciencias de la Religión.
Altres iniciatives i activitats
A la fi del 1939 conegué José María Escrivá de Balaguer, sota la influència del qual poc després esdevingué membre de l’Opus Dei i, com a tal, passà a ocupar un lloc destacat al CSIC (creat per membres d’aquesta organització). A Catalunya, fou un dels més prominents membres de l’organització, però les seves actituds i les seves opinions, cada cop més heterodoxes dins la institució, el convertiren en un element incòmode fins que, vers la primera meitat dels anys seixanta, l’abandonà.
El 1960 fou un dels fundadors de l’organització Pax Romana, amb estatut consultiu davant l’ONU, dedicada a la preservació de la pau i de la dignitat humana. Fou també president de l’Institut Oecuménique pour le Developpement des Peuples (INODEP).
Després de la seva trajectòria acadèmica i ja molt allunyat de l’Església catòlica oficial, però sense desvincular-se’n mai explícitament, centrà la seva activitat a Tavertet. L’any 1988 hi creà la Fundació Vivàrium, espai de reflexió adreçat a l’adquisició d’una nova consciència per a la renovació dels valors, en resposta a la crisi espiritual de la postmodernitat occidental i a l’impacte entre cultures propiciat per la globalització, generalment sota el signe de la incomprensió mútua.
Pensament
El pensament de Raimon Panikkar és molt influït tant pel catolicisme de la seva primera formació com per l’hinduisme i el budisme que conegué a fons en les seves estades a l’Índia.
D’aquests tres sistemes en formulà una síntesi en la qual s’esforçà a identificar una base antropològica i filosòfica comuna que, a grans trets, propugna la primacia del pensament religiós en els grans dilemes de l’existència humana, tant pel que fa a la relació amb el cosmos com en les relacions entre individus i col·lectius humans.
Des d’aquesta perspectiva, és fonamental en la seva filosofia la idea d’interdependència: enfront de les categories analítiques pròpies de la tradició racional i científica occidental oposa una afirmació de la unitat substantiva del cosmos. Qüestiona, així, la primacia dels dualismes i les dicotomies que resulten d’aquest mètode i proposa, com a forma d’aprehensió alternativa més profunda i holística l’adopció de formes de coneixement basades en la contemplació o la intuïció, especialment de tipus místic.
D’aquests principis generals en prové, aplicat a les comunitats humanes (que defineix sobretot des del punt de vista cultural, al seu torn determinat prioritàriament pel sistema religiós) una praxi basada en el diàleg que possibiliti l’assoliment d’un universalisme respectuós amb les diferències i del qual sigui absent l’intrusisme. Per aquest motiu Panikkar és considerat un dels principals ideòlegs de l’ecumenisme i de la interculturalitat (concepte preferit per Panikkar al de multiculturalisme).
Obra
L’obra de Raimon Panikkar abasta nombrosos títols. Escrita en diversos idiomes, molts dels seus llibres comprenen diverses versions (també, sovint, en llengües diverses) a partir de reelaboracions dels originals.
L’enumeració següent comprèn les versions considerades de referència per l’autor (la data de publicació de les quals no coincideix necessàriament amb la primera versió):
- F. H. Jacobi y la filosofía del sentimiento (1948, a partir de la tesi doctoral del 1946)
- El concepto de naturaleza. Análisis histórico y metafísico de un concepto (premi Menéndez Pelayo 1942)
- Patriotismo y cristiandad (1961)
- Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la filosofía (1961, a partir de la tesi doctoral del 1958)
- Humanismo y Cruz (1963)
- Die vielen Götter und der eine Herr. Beiträge zum ökumenischen Gespräch der Weltreligionen (‘Els déus i el Senyor. Contribució al diàleg ecumènic de les religions del món’, 1963)
- Religion and Religions (1951) (pro manuscripto)
- Il Cristo sconosciutto dell’induismo (1975)
- Le mystère du culte dans l’hindouisme et le christianisme (1970)
- Maya e Apocalisse. L’incontro dell’induismo e del cristianesimo (1966)
- Kerygma und Indien. Zur heilsgeschichtlichen Problematik der christlichen Begegnung mit Indien (‘Querigma i l’Índia. Sobre la problemàtica historicosalvífica del trobament cristià amb l’Índia’, 1967)
- Técnica y tiempo (1967)
- La gioia pasquale, la presenza di Dio e Maria (2007)
- Il silenzio del Buddha. Un a-teismo religioso (2006)
- Cometas. Fragmentos de un diario espiritual de la postguerra (1972 )
- Culto y secularización. Apuntes para una antropología litúrgica (1979)
- La Trinidad. Una experiencia humana primordial (1998)
- Espiritualidad hindú. Sanatana dharma (2005)
- The Vedic Experience. Mantramañjarî. An Anthology of the Vedas for Modern Man and Contemporary Celebration (1977)
- The Intrareligious Dialogue (1978)
- Mito, Fede ed Ermeneutica. Il triplice velo della realtà (2000)
- Blessed Simplicity. The Monk as Universal Archetype (1982, en col·laboració)
- La dimora della saggezza (2005)
- La nova innocència (1998)
- La intuición cosmoteándrica. Las tres dimensiones de la realidad (1999)
- Paz y desarme cultural (1993)
- Iconos del misterio. La experiencia de Dios (2001)
- La pienezza dell’uomo. Una cristofania (1999)
- Meinen wir denselben Gott? (‘Ens referim al mateix Déu?’, debat amb P. Lapide, 1994)
- L’esperienza filosofica dell’India (2000)
- El espíritu de la política. Homo politicus (1999)
- Invisible Harmony (1995)
- Entre Dieu et le cosmos. Entretiens avec Gwendoline Jarczyk (1998)
- Das Abenteuer Wirklichkeit (‘L’aventura de la realitat. Debat sobre la transformació espiritual’, 2000)
- L’incontro indispensabile. Dialogo delle religioni (2001)
- Pace e interculturalità. Una reflessione filosofica (2002)
- La realtà cosmoteandrica. Dio-Uomo-Mondo (2004)
- De la mística. Experiencia plena de la vida (2005)
- La porta stretta della conoscenza. Sensi, ragione e fede (2005)
- Pellegrinaggio al Kailâsa (2006, amb M. Carrara)
- Lo spirito della parola (2007)
- El matí amb Raimon Panikkar (2008; entrevistes amb A. Bassas)
- Liebe - Urquelle des Kosmos (‘L’amor - Font última del cosmos’, 2008, amb Hans Peter Dürr)
- Mistica. Pienezza di Vita (2008)
- Mito, simbolo, culto (2008)
- Pluralismo e interculturalità (2009)
- Religione e religioni (2010)
- Dio, Uomo, Cosmo (2010)
Guardons
- Premio Español de literatura (1961)
- Doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1997)
- Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999)
- Cavaller de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès (2000)
- Medalla de la Presidència de la República Italiana (2001)
- Doctorat per la Facultat de Teologia de la Universitat de Tübingen (2004)
- Premi de la Casa Àsia de Barcelona (2004)
- Doctorat per la Facultat de Sociologia de la Universitat d’Urbino (2005)
- Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit cultural (2009)
D’altra banda, la Universitat de Califòrnia atorga anualment el premi The Raimundo Panikkar Award in Comparative Religions per a estudiants graduats en filosofia de les religions.