Pannònia

Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.

Fou habitada pels pannonis, poble il·liri seminòmada, mesclat amb elements celtes. Conquerida per Octavi August (~34 aC) i per Tiberi (~10 aC), fou inclosa dintre la província Il·lírica. Sota Trajà, hi fou sufocada una rebel·lió, i el país fou dividit en dues províncies: la Il·líria Superior o Dalmàcia i la Il·líria Inferior o Pannònia. Durant el s III adquirí una gran importància militar. Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides: la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria. Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis (378), fou pràcticament ocupada pels gots. Al s V les forces romanes l’abandonaren i fou ocupada successivament pels huns, els ostrogots, els llombards i, finalment, pels àvars l’any 567. Incorporada a l’imperi Carolingi, al s IX fou ocupada pels magiars.