Després d’una estada al taller de L. Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista. De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto (1436, Santa Maria dei Fiori), on donà forma a la seva teoria de la perspectiva: els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat. És per això que les seves obres, entre altres: les Escenes de la Vida Monàstica (1439-40, San Miniato al Monte, Florència), Sant Jordi i el Drac (1440, National Gallery, Londres), la Creació, el Diluvi, el Sacrifici de Noè (1450-60, Claustre Verd, Santa Maria Novella, Florència), han estat comparades amb la pintura cubista, en el sentit que les imatges són més autèntiques en tant que menys versemblants. Aquesta mena d’ingenuïtat és palesa també en les tres versions de la Batalla de Sant Romà (1456-60, Galleria degli Uffizi, Florència; National Gallery, Londres; Musée du Louvre, París). Entre el 1465 i el 1467 pintà a Urbino la predel·la d’un retaule amb temes del Miracle de la Profanació de l’Hòstia (Galleria Nazionale delle Marche, Urbino) que mostren la seva capacitat d’assimilació i d’expressió original de la cultura artística toscana del moment.
Retrat d'un home jove (1430-45), de Paolo Uccello (Museu de Belles Arts, Chambery)
© Corel
Pintor italià, conegut també amb el nom de Paolo di Dono.