Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris. Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari. El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia. Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors. Abandonat per Elias i la majoria dels de l’equip fundacional, fou dirigit en 1911-14 per Francesc Pujols. Després, orientat per Agustí Piracés, baixà molt més de to. Suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera, en 1923-26 sortí amb el títol de Pakitu.
Pakitu (any 1, núm. 1, 3 d’octubre de 1923)
Quan esclatà la guerra civil, el Sindicat de Dibuixants Professionals intentà de donar un nou caire a la publicació. En aquesta etapa, que fou l’última, foren publicats 18 números. Sortí fins el 7 de gener de 1937, amb un total de 1.450 números. Publicà durant anys Calendari. Els primers col·laboradors de Papitu foren Nonell, Gris, Nogués, Canals, Gargallo, Pidelaserra, Colom, Humbert, Mompou, Labarta, Aragay, Ynglada, Torné Esquius, Junoy i Smith, entre altres artistes, juntament amb escriptors com Carner, Lopez-Picó, Ramon Reventós i Bofill i Mates. La majoria utilitzaren pseudònims. Hi publicaren també Opisso, Castanys, Benigani, Roqueta, Bosch, Moreno i la majoria de dibuixants humorístics d’aquelles èpoques.