Fill de metge, format a diverses universitats (Viena, Ferrara, etc. ), exercí la medicina d’una manera gairebé sempre ambulant, amb escassos períodes d’estabilitat (Basilea, 1527-28; Sankt Gallen, 1531-33; Villach, 1538-39; Salzburg, 1540-41). La major part de la seva obra escrita, que revela pregones discordances amb la medicina hipocràtica i galènica, fou publicada pòstumament. A les seves obres Paramirum i Paragranum exposà els fonaments d’una nova cosmologia: tant el macrocosmos (univers) com el microcosmos (l’home) són formats per ''sulphur', ''mercurius' i ''sal', ordenats dinàmicament gràcies a l’''archeus'. Les causes de les malalties són cinc: ''ens astrorum' (acció dels astres), ''ens veneni' (acció tòxica dels aliments), ''ens naturale' (herència i constitució), ''ens spirituale' (factors anímics) i ''ens deale' (voluntat divina). Els coneixements necessaris al bon metge són: filosofia, astronomia i alquímia, a més de “virtut”. Paracels té diversos escrits sobre la sífilis i fou autor d’una Chirurgia magna. El seu domini de la química empírica li permeté de proposar molts remeis nous, especialment a base de minerals (mercuri, antimoni, sofre, etc. ).