Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent (994 m alt.), que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates (783 m alt.); al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre (246 m alt.), miocènic. Corre per la vall el riu de Gorgos (o de Xaló o de Pop), que fa de límit amb Murla pel NW. Els conreus es limiten al secà (vinya, ametller, oli, pera i garrofer). Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet, subsidiària del proper poble de Gata. La població, que assolí al principi del s. XX 1 192 h, és ara en declivi per l’emigració. El poble (650 h [2006], parcentins ; 295 m alt.) és en una poc pronunciada solana, enfront del Replà i mirant el Carrascal. La parròquia de Santa Maria (hom hi venera la Puríssima Xiqueta ) fou bastida a partir del 1630 (se separà de la de Murla el 1534). Antiga alqueria islàmica, fou centre d’una baronia que esdevingué després comtat i ducat de Parcent. Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 40 focs el 1609; el 1534 gran part de la població fugí en vaixells corsaris vers el N d’Àfrica tot emportant-se'n captius el senyor de Parcent i la seva família; el 1609 els moriscs, amb motiu de l’expulsió, s’uniren als revoltats de la Vall de Laguar. Hom atorgà nova carta de poblament el 1620.
Parcent
© Fototeca.cat