Formació i trajectòria acadèmica i professional
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona (1961-66), fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol (1969-72), i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex (1989-90) i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1997), on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament.
Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura catalanes (1979-86), i fou director editorial d’Editora y Distribuidora Hispano Americana, per a la qual edità la col·lecció “Clàssics Moderns”, de literatura moderna traduïda al català (1985-92). President de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) (1998-99), en 1998-2004 dirigí la Institució de les Lletres Catalanes, i l’octubre del 2010 en fou nomenat degà, en substitució de Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío, càrrec que ocupà fins el 2016.
Obra
Poesia
El realisme poètic dels primers llibres: Vint poemes civils (1967, premi Joan Salvat-Papasseit 1966), Homes que es banyen (1970, premi Carles Riba 1966) i Discurs sobre les matèries terrestres (1972), s’anà integrant en una poesia més elaborada i més vinculada a la lírica europea i nord-americana, canvi d’orientació reflectit a Latituds dels cavalls (1973), en què recull aspectes de l’esperit, l’ideari i la filosofia beat, amb elements eròtics que se singularitzen a Dues suites (1976). A L’edat d’or (1983, premi de la Crítica), en canvi, accentua el discurs moral, el to reflexiu i de soliloqui interior.
Pel volum Triomf del present. Obra Poètica 1975-1983 (1991) fou guardonat amb la Lletra d’Or del 1992 i pel següent recull, Focs d’octubre (1992), rebé el premi Ciutat de Barcelona. Posteriorment ha publicat Natura morta amb nens (2000), Dos dies més de sud (2006) i Seixanta-un poemes (2014, premi Crítica Serra d’Or 2015).
Traduccions
És un dels traductors al català més destacats actualment, en especial d’autors moderns de parla anglesa, però també italiana i francesa, tant en narrativa (Cesare Pavese, Leonardo Sciascia, Katherine Mansfield, Tolkien, Doris Lessing, Anaïs Nin, Norman Mailer, Beatrix Potter, William Styron) com en assaig (Arthur Rimbaud, Marshall McLuhan, Herbert Marcuse, Bertrand Russell) i en poesia (T.S. Eliot, Ezra Pound, David Rosenthal, Charles Tomlinson, Danise Abse, Paul Muldoon, Seamus Justin Heaney, etc.).
L’any 1992 li fou concedit el premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica per la versió catalana de La llanterna de l’arç, de Seamus Justin Heaney, i l’any 2001, el premi Cavall Verd-Rafael Jaume, de traducció poètica, per Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound.
En aquest mateix vessant, és autor dels estudis Cent anys de traducció al català (1891-1991) (1998, amb M. Bacardí i J. Fontcuberta), Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de “La Bíblia” i de “L’Odissea” al català (2005) i de Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció (2013, Premi Internacional d’assaig Josep Palau i Fabre).
Altres
A banda, l’any 1991 recopilà els seus treballs de crítica a L’objecte immediat (1991) i, en narrativa, és autor de La gallina i l’adolescent enterrant l’artista sota el galliner (1974), Biografies (1982) i Moments (1985). Amb el dietari La primavera a Pequín (2013), guanyà el premi Llibreter d’aquest mateix any. L’any 2018 publicà un nou dietari, Un estiu.
Ha col·laborat amb diversos artistes, entre els quals hi ha Arranz-Bravo: Escultures de mar (1969), Granollers, fulla baixa (1973), etc. Pel conjunt de la seva obra, ha rebut el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2015) i el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) del 2018.