comtat de Pardiac

Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.

Per mort (1182) sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac. El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac (mort el 1377), però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac (morta el 1403) i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet. Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills. En morir deixà Pardiac al seu segon fill el comte Bernat I de Pardiac (mort el 1462), comte també de la Marca i de Castres, que el 1444 adquirí el vescomtat de Carladès. El succeí el seu fill, el comte Jaume I de Pardiac, comte de la Marca, de Castres i de Beaufort i vescomte de Carladès, a qui Lluís XI de França conferí el ducat de Nemours, però conspirà contra el rei i fou escapçat i els seus béns confiscats i reunits a la Corona el 1477. Foren retornats, el 1491, al seu fill Joan, a la mort sense fills del qual passaren al seu germà Lluís (ducat de Nemours).