És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica. S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega. Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre: a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca; al N i a l’W, la Picardia i la Normandia, façana marítima de la conca; al S, la zona del Loira, i, en el centre, l’Illa de França, regió d’altiplans i valls disposats al voltant de París. Tota l’àrea pertany hidrogràficament a les conques del Sena i del Loira, excepte el sector NE, que forma ja part de les conques del Mosa i del Mosel·la. El clima passa progressivament d’oceànic, prop de la Mànega, a un clima semicontinental (E); al centre i al S és bastant sec. Predomina dins l’activitat econòmica de la regió el gran focus industrial de l’aglomeració de París, bé que les indústries es troben també a totes les ciutats importants, amb una gran diversificació. Quant a d’altres recursos, predominen la ramaderia, l’explotació forestal i el conreu de blat, moresc, plantes farratgeres i bleda-rave sucrera. Certes zones, com la Xampanya i sectors de la Borgonya (Chablis), produeixen vins de qualitat mundialment reconeguda.