Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a crear un ensenyament científic de la filologia. Fundador de les revistes Revue Critique (1866) i Romania (1872), fou un gran medievalista: Histoire poétique de Charlemagne (1865), La Poésie du Moyen-Âge (1885), François Villon (1901).