Situació i presentació
El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà. Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies.
S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme. La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme. El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de Montori (84 m), el punt més alt del terme. Hom creu que el topònim prové d’un originari “Palau de Raban”, essent Raban un nom personal germànic.
A Parlavà hi ha la cruïlla de la carretera de Corçà a Verges i de la local que, venint de Torroella de Montgrí, enllaça amb la carretera C-66 de Girona a Palafrugell a l’altura del terme municipal de la Pera.
La població i l’economia
La població (parlavanencs) del terme es mantingué amb escasses alteracions des del segle XVI fins al principi del segle XIX, durant la primera meitat del qual es produí un fort creixement. Així, el cens del 1860, amb 547 h, és el més elevat. Hi ha, després, un descens sobtat i molt considerable durant els anys seixanta i setanta del segle XIX (372 h el 1877), produït per la crisi agrària i l’inici de l’atracció dels centres industrials. A partir dels anys vuitanta del segle XIX s’inicià una lenta però continuada recuperació, que perdurà fins a la meitat del segle XX (430 h l’any 1950). Des d’aleshores es produeix una lenta minva, encara que al decenni dels anys setanta va passar per un període d’estabilització: 342 h el 1990, 393 h el 1970, 394 h el 1979 i 341 h el 2005.
El terme de Parlavà, amb terrenys de qualitat a la zona més plana, és gairebé del tot conreat. Només alguns turons del sector ponentí són erms o coberts d’algun bosquet esclarissat d’alzines i pins. Les oliveres i vinyes han anat desapareixent. Hom conrea cereals (blat de moro) al secà i, sobretot, farratge i arbres fruiters (pomeres) a la zona de regadiu. La cria de bestiar porcí, boví i d’aviram és una activitat important a la població. Hi ha algunes indústries relacionades amb l’economia agrícola i ramadera, tallers mecànics i petites empreses de construcció.
El poble de Parlavà
El poble de Parlavà (287 h el 2006) és format per cases i masies escampades, sense crear un agrupament urbanitzat. Només a l’entorn de l’església hi ha un grup d’edificis distribuïts en carrerons estrets i curts. Sembla que assenyalen un primitiu recinte murat del qual no resten vestigis.
El conjunt de masos de Parlavà dels segles XVI al XVIII és un dels més notables de la comarca. Can Bronsoms és un casal amb una façana goticorenaixentista amb portal adovellat, una finestra geminada que no conserva el mainell i una altra d’arc conopial (segle XVI). El Mas Cros té el portal adovellat i un finestral d’arc conopial decorat amb arabescs i relleus, amb les testes d’un cavaller i una dama a les impostes. Algunes obertures interiors també són ornamentades (segle XVI). El Mas Puig, amb escut al portal, és fortificat amb una garita cilíndrica, amb coberta cònica coronada per un penell de forja (segles XVII i XVIII). El Mas Solers té també una garita amb penell. A les cartel·les que la sostenen es pot veure, entre altres detalls, la representació popular del sol, en relleu, tema que es repeteix a la llinda d’una finestra i que al·ludeix al cognom de la família que aixecà el casal (segles XVII-XVIII). Cal Corder destaca per les seves grans dimensions. És del segle XVII, però conserva una part més antiga, del segle XVI. A les llindes de les obertures hi ha llargues inscripcions, de caràcter devot, en llatí. A la façana de ponent es conserva una finestra renaixentista decorada. Cal destacar la decoració popular del ràfec de teulada i, a l’interior, les espaioses estances de la planta noble, amb voltes de llunetes. La població s’allarga vers llevant pel raval de la Rutlla, al llarg de la carretera de la Bisbal d’Empordà. El veïnat de Matabou, format per masies força grans, és al NE del poble. Hi destaca el Mas Majora, amb portals adovellats i finestres goticorenaixentistes.
L’església parroquial de Sant Feliu de Parlavà, que ja existia el 1019, és romànica (segle XII), d’una nau amb absis semicircular alterada amb una obra de fortificació i altres reformes posteriors. Les obertures del frontis corresponen a una reforma del XVIII. L’any 1742 figura incís al frontó d’una porta. Damunt la façana hi ha l’espadanya romànica en dos arcs, inutilitzada per la fortificació posterior. L’absis conserva la finestra romànica de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i l’arc triomfal té la mateixa forma. L’aparell dels murs romànics és de carreus ben escairats. L’obra de fortificació baixmedieval enlaira tots els murs perimetrals del temple; és espitllerada i posseeix un matacà al costat del nord. A la nau s’afegiren dues capelles laterals; la septentrional manté la volta de creueria del gòtic tardà.
Parlavà celebra la seva festa major, en honor a sant Feliu, l’1 i el 2 d’agost. El 20 de gener es fa la festa petita de Sant Sebastià.
Altres indrets del terme
El poble de Fonolleres (62 h el 2001) és 2 km a l’E de Parlavà, a la plana i pròxim a la riba esquerra del Daró. Vora l’església parroquial s’escampen una trentena de casalots i masies, sovint amb llindes datades, dels segles XVI al XVIII.
L’església de Sant Cristòfol de Fonolleres (citada els anys 1122 i 1123) és d’estil gòtic tardà del segle XVI, d’una nau amb absis semicircular a l’exterior i poligonal a l’interior. Sobre l’absis s’aixeca una torre de fortificació. Aquesta església es construí sobre el lloc que ocupava l’anterior, preromànica, de la qual se salvà una part de l’absis trapezial adossat a l’exterior de la capçalera gòtica. Del castell de Fonolleres (existent al segle XI) resta un únic vestigi a pocs metres al NE de l’església: la part inferior d’un mur angular proveït de llargues espitlleres. Al planell superior del Montori (200 m d’altitud al N de Parlavà) s’ha assenyalat l’existència d’un jaciment iberoromà. Fonolleres celebra la festa major per Sant Cristòfol, el 10 de juliol.
La història
El lloc de Palacio Rovano és documentat l’any 989 en el testament del comte Gausfred d’Empúries. L’església de Sant Feliu de Palacio Rabanicum s’esmenta l’any 1019 en l’acta fundacional de la canònica de la seu de Girona. El 1031 el nom del lloc apareix escrit Palacio Rafano; el 1062 Palatio Ravani; el 1123 Palatii Rafani; el 1163 Palatio Ravani; el 1280 Palaravano; el 1316 Palaraffano i el 1362 Parlavano. L’any 1314 el bisbe de Girona Pere de Xesa comprà el terme de Parlavà, el qual passà a dependre del castell episcopal de Rupià. Els canonges gironins ja tenien, des del 1019, un alou a Parlavà i drets sobre la seva parròquia, els quals havien augmentat encara el 1062. Al segle XVII el lloc formava part, amb Ultramort, de la batllia de Rupià.
Fonolleres apareix en els primers documents coneguts com un domini comtal lligat a les possessions dels primers senyors de Torroella de Montgrí. En documents dels anys 1046 i 1055 hi ha notícies d’un cavaller de nom Bernat o Pere Bernat de Fenoleres. El castell d’aquest lloc (castro de Funullarias) s’esmenta en un conveni signat l’any 1085 entre els comtes d’Empúries i els de Rosselló i en altres acords idèntics dels anys 1121 i 1154. Això no obstant, molt aviat hi ha notícia dels drets de la mitra de Girona sobre el lloc, que hi acabà predominant amb la compra del castell per part del bisbe Pere de Castellnou (1254-79). El 1122 Estefania de Fonolleres reconeixia els drets del bisbe de Girona sobre el castell i l’església de Fonolleres, dels quals ja hi ha notícia el 1113. Malgrat tot, continuen després els esments sobre el domini que també hi exerciren els comtes d’Empúries.