Creat pel papa Pau III el 1545, amb inclusió de Piacenza, l’atorgà al seu fill, Pere Lluís Pere Lluís I de Parma . Assassinat aquest (1547), fou ocupat per Milà. El 1558 Felip II de Castella el tornà a Octavi Farnese Octavi I de Parma . Els ducs següents d’aquesta dinastia foren: Alexandre (1586-92), Ranuccio I (1592-1622), Eduard I (1622-46), Ranuccio II (1646-94), Francesc (1694-1727) i Antoni (1727-31), que morí sense fills. El ducat passà aleshores a Carles de Borbó (1732), fill de Felip V d’Espanya, i el 1735, a Àustria, que en féu duc Francesc II (1738-48). Però, ocupat per Espanya (1745), passà, amb Guastalla, a Felip I (1748-65), fill també de Felip V i succeït per Ferran I (1765-1801). Envaït per Napoleó (1801), més tard passà a la seva muller, Maria Lluïsa (1815-47). El 1860 s’incorporà al Piemont.
Casa ducal de Parma (dinastia dels Borbó-Anjou)
©