Influït en un principi per Šostakovič i Prokof'ev, es decantà ben aviat pel serialisme amb obres com Perpetuum mobile (1963), per a orquestra, i Pro et contra (1966), per a violoncel i orquestra. Posteriorment aplicà la polifonia a obres com la cantata Laul Armastatule . És autor també de tres simfonies, d’un Concert de Nadal i una Passió segons Sant Joan , per a quatre veus masculines, cor i orgue, ambdues estrenades el 1980.