El 1923 celebrà el seu I Congrés. Passà per una gran crisi amb el cop militar feixista del 1926. A la clandestinitat, el seu secretari general, Bento Gonçalves, reorganitzà el partit, i fins el 1974 encapçalà les lluites obreres i camperoles i sofrí grans pèrdues. Gonçalves morí a la presó, i li succeí Álvaro Cunhal . Després del moviment militar antifeixista del 25 d’abril de 1974, el PCP tornà a la legalitat i participà en els governs provisionals fins al cop del 25 de novembre de 1975. El VIII Congrés del PCP (novembre del 1976) es concentrà en la defensa de la reforma agrària i les altres conquestes de la Revolució i en la proposta (que fou rebutjada) d’una plataforma governamental amb el Partido Socialista. Contrari a l’eurocomunisme, mantingué des del 1976 una coalició electoral amb forces d’esquerra menors i obtingué entre el 15% i el 19% dels sufragis emesos en diferents consultes, però des d’aleshores la seva força anà minvant i el 1987 deixà de tenir representació parlamentària.