El 1964 Frei fou president de la República i el 1965 el PDC obtingué majoria a les cambres legislatives. Inicià profundes reformes agràries i en l’ensenyament sota el lema de “revolución en la libertad”. Els sectors més radicals s’escindiren el 1969 i crearen el Movimiento de Acción Popular Unificada (MAPU), dirigit per Jacques Chonchol. Tota la dreta reaccionària atacà també el PDC, que perdé les eleccions del 1970 (amb el candidat R. Tomic), guanyades pel socialista S. Allende. Amb la dictadura de Pinochet (1973), el PDC fou perseguit i, dirigit per Gabriel Valdés (posteriorment substituït per E. Frei), fou l’eix de l’oposició moderada al règim militar. Encapçalà la coalició de partits que rebutjà la continuïtat de Pinochet en el plebiscit del 1988. En restablir-se la democràcia, fou el partit més votat en les eleccions del 1989. Des del 1993 concorre a les eleccions generals en la coalició Concertación de los Partidos de la Democracia, i revalidà la victòria d’aquest any en les consultes del 1997 i el 2000.