Fou fundat el 1919 per Luigi Sturzo i es basava en la doctrina social de l’Església, la descentralització regional, la reforma agrària i altres reformes polítiques. En les eleccions del 1919 i el 1921 obtingué un centenar d’escons parlamentaris i també aconseguí un notable èxit a les municipals del 1920. Participà en el govern de coalició de Bonomi (1922), però l’abandonà tan bon punt aquest prengué característiques poc democràtiques (1923), i passà a l’oposició. Els assassinats del líder socialista Giacomo Matteotti i dom Minzoni i la desaparició de les llibertats constitucionals conduïren el Partito Popolare a retirar-se del Parlament (ritirata dell’Aventino). A partir d’aleshores els seus dirigents foren perseguits i el darrer secretari general, Alcide De Gasperi , es refugià al Vaticà fins a la caiguda del feixisme.