A la recerca d’'una via revolucionària nacional’, defensà la col·lectivització de la terra en el marc del mir (comunitat camperola tradicional) i l’acte terrorista individual, subestimant l’acció del proletariat industrial. Estigué representat a la segona duma i boicotejà les eleccions per a la tercera i quarta. Participà, amb Kerenskij, en el govern provisional format pel març del 1917. En triomfar la revolució d’octubre, el PSR s’escindí: l’ala dreta, juntament amb els menxevics, abandonà el congrés dels soviets, mentre l’esquerra feia costat, temporalment, als bolxevics.