D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella; es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez. El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso. Més endavant (1896) anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional. Però es decantà vers la il·lustració i els projectes decoratius, on excel·lí; entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles. Figurà entre els més acreditats il·lustradors de fi de segle i col·laborà a la col·lecció barcelonina “Arte y Letras”, a la Ilustració Catalana i a altres revistes de Madrid. Els anys 1888 i 1889 fou guardonat amb medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona i a la de París. Fou col·leccionista de teixits d’art, professor de l’Escola Superior d’Arts i Indústries i director de la revista artística barcelonina Hispania.