Abandonà els estudis de medicina per dedicar-se a la literatura i al periodisme. Treballà per a les emissions en castellà de la BBC a Londres (1970-85) i de Radio France Internationale a París (1986-91), ciutats on exercí també com a diplomàtic. Formà part del Centro Mexicano de Escritores, on conegué Juan Rulfo, el qual l’influí decisivament. La seva obra palesa una recerca rigorosa d’un llenguatge capaç de renovar en ell mateix la visió del món i el contingut de les paraules. Publicà primerament un volum poètic, Sonetos de lo diario (1958), al qual seguí la novel·la José Trigo (1966, premi Xavier Villaurrutia), on aconseguí uns resultats experimentals que en alguns aspectes recorden l’Ulisses de Joyce. Rebé el Premio Nacional de novel·la mexicana amb Palinuro de México (1977, premi Rómulo Gallegos 1982), en la qual l’element imaginari predomina en un gran fresc sobre el seu país amb el rerefons de la repressió contra el moviment estudiantil del 1968. El 1987 publicà Noticias del Imperio, novel·la entorn de la figura de Maximilià I de Mèxic, que rebé el premi Mazatlán (1988). A banda d’aquestes tres novel·les cabdals, publicà també relats policíacs (Linda 67. Historia de un crimen, 1996), narracions (Cuentos dispersos, 1999), reculls poètics (De la A a la Z por un poeta, 1989; Paleta de diez colores, 1991), l’obra teatral La muerte se va a Granada (1998) i assaig (El coloquio de invierno, con Carlos Fuentes y Gabriel García Márquez, 1992; Memoria y olvido. Vida de Juan José Arreola, 1994; Viaje alrededor de ‘El Quijote', 2005). Rebé els premis Nacional de literatura de Mèxic (1991), de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (2007), Internacional Alfonso Reyes (2014) i Cervantes a la trajectòria (2015).