Estudià gramàtica i retòrica als escolapis de Moià. Es graduà de doctor en ambdós drets a la Uiversitat de Cervera. El 1759 ingressà al monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-ne prior i abat. Gran treballador, compilà els dotze volums de Sacra Cathaloniae antiquitatis monumenta, inèdits, gràcies als quals s’han salvat molts documents i notícies de gran interès. Escriví en català un comentari a una inscripció romana de Bonrepòs, que fou traduït al castellà per Pedro Díaz de Valdés (1783). La seva única obra impresa és El antiguo obispado de Pallás en Cataluña (1785), llevat d’algunes cartes crítiques. Escriví també una carta sobre el bisbat de Pallars, un Apéndice de documentos sobre la existencia del obispado de Pallás i un Episcopologio o serie de los obispos de Pallás. Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Martí, personificà la renaixença dels estudis històrics a partir de mitjan s XVIII.