Amic de Parini i membre de l’Accademia dei Trasformati de Milà, és autor d’unes Rime giocose, satiriche e morali (1776) i d’unes Favole esopiane (1779). Traduí molts texts grecs i és conegut sobretot pel seu Cicerone (1774), poema de cent un cants en octaves, veritable quadre de costums i font de notícies del s XVIII.