De caràcter neosolidari, la seva finalitat era la d’agrupar entorn de la qüestió nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions polítiques. Durant una segona època (24 de març a 15 de setembre de 1923) es convertí, en canvi, en portaveu de nuclis valencianistes catalanitzants i prorepublicans. Hi col·laboraren també escriptors socialistes, com Escandell i Buil. Els seus inspiradors principals foren Tomàs i Martí, Pizcueta i Almela i Vives.