i En Patufet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

En Patufet

Portada del primer número d'En Patufet
periodisme period
Primera revista infantil en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany.

Adquirida al cap d’un any per l’editor Baguñà, des del 1910 en fou el principal col·laborador Josep M. Folch i Torres, que, a més d’altres seccions, hi publicà des del 1915 les cèlebres Pàgines viscudes. En els primers temps hi col·laboraren també Aureli Capmany, Manuel Marinello, Josep Morató i Manuel Folch i Torres, i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill. Els seus principals il·lustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias. Del 1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d’un fulletó amb una novel·la de Folch i Torres, un dels Contes d’En Patufet. La revista, que havia anat captant un públic més i més extens, evolucionà fins a esdevenir, sobretot, una lectura per a adolescents. Per a compensar-ho hom emprengué la publicació de Virolet (1922-31) i de L’Esquitx. Hom reconeix el mèrit d'En Patufet d’haver arribat a totes les classes de la societat catalana, on era llegit per petits i grans, i d’haver contribuït extraordinàriament a la catalanització del país. Sofrí, però, un descrèdit a partir dels anys vint entre els medis intel·lectuals, tant per la sensibleria en què queia sovint com pel gust dubtós d’històries i acudits. Deixà de publicar-se el 1938. El 1907 s’inicià la col·lecció “Biblioteca Patufet”, que arribà a publicar 70 títols, primer amb obres de diversos autors i des del 1910 amb les novel·les de Folch i Torres publicades com a fulletó a la revista. El 1968 fou represa la publicació de la revista fins el 1973.

Col·laboració: 
TRo
Llegir més...