De família originària de Sant Feliu de Guíxols, residí des de petit a Barcelona; estudià dret a Cervera (1829-35), on es doctorà, i a Barcelona exercí del 1835 al 1846 de fiscal de la intendència militar, i es dedicà després a les lletres. Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega. Traduí gran nombre d’obres d’història (Guizot, Anquetil, etc) i publicà una gran quantitat de recopilacions de diversos texts, cròniques, etc; en aquest sentit cal destacar Las glorias nacionales... (1852-54) i Anales de España... (10 volums, 1857-59). Publicà també obres dramàtiques (El tejedor, 1838; Buen corazón quebranta mala fortuna, 1851), llegendes (El mansueto o Las cuevas de Montserrat, 1860), i novel·les: Las ruinas de mi convento (1851) —obra de caràcter tremendista basada en les exclaustracions i crema de convents del 1835— tingué un èxit immediat —almenys vuit edicions fins el 1899, traduïda a l’alemany (1852), francès (1857) i italià (1857)— i fou continuada per Mi claustro (1856) i Las delicias del claustro... (1858). Altres obres interessants seves són El bandido... (1835), sobre la guerra de Successió, i el Manual del viajero en Barcelona (1840). El 1858 fundà el diari El Telégrafo, que dirigí. En memòria seva, Rafael Patxot i Jubert instituí els concursos Ferran Patxot i Ferrer per a estudis històrics, polítics i socials (Institució Patxot).