De família noble, fou monjo a Civate i a Montecassino (774). A la caiguda dels longobards, anà a viure a la cort de Carlemany a Aquisgrà (782) i tornà a Montecassino (786). Autor d’una Historia romana, que és una continuació de la d’Eutropi, i de les Gesta episcoporum Metensium, model de les cròniques episcopals posteriors, és conegut sobretot per De gestis Longobardorum, crònica del seu poble fins el 744, escrita en llenguatge apassionat i sovint èpic. És autor també de l’himne Ut queant laxis, en honor de sant Joan Baptista, i de diverses cròniques i homilies.