Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen (1921) i Copenhaguen (1922), i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric (1928), després a Princeton (1940) i novament a Zuric (1946). S'especialitzà en física atòmica. Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps; amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins. És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió (1925). Publicà Theory of Relativity (1920) i Quantum Theory (1926), entre altres obres. El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física.