De família humil, estudià cant a la seva ciutat natal (1955) i posteriorment es traslladà a Màntua. Debutà el 1961 a Reggio de l’Emília en el paper de Rodolfo (La bohème). El mateix any guanyà el premi de cant Achille Peri. Al cap de dos anys es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres. Des d’aleshores tingué una carrera internacional fulgurant que el portà a actuar als principals teatres lírics d’arreu del món: debutà al Teatro alla Scala (1965); esdevingué un dels tenors predilectes de Viena, on debutà el 1964; cantà per primera vegada el 1968 al Metropolitan de Nova York; etc. Actuà diverses vegades a Barcelona: al Gran Teatre del Liceu el 1963, durant la temporada 1970-71 i el 1989.
Dotat d’una bella veu de tenor líric, d’ample registre i agut brillant, i posseïdor també d’una sòlida tècnica de cant, esdevingué un dels especialistes en repertori belcantista més cotitzats del segle XX. Des del 1990 compartí diversos concerts —un al Camp Nou el 1997— amb Plácido Domingo i Josep Carreras sota el nom d’Els Tres Tenors, els quals, amb un repertori eclèctic que combinava fragments d’òpera i cançó popular, obtingueren un èxit multitudinari. Col·laborà també amb diversos músics i grups de rock i pop. L’any 1992 inaugurà la temporada del Teatro alla Scala amb un fallit Don Carlo i el 1996, a Torí, participà en les funcions de La bohème al costat de M. Freni, amb motiu del centenari de l’estrena d’aquesta òpera de G. Puccini.
Participà en un gran nombre d’iniciatives humanitàries, algunes impulsades per ell, com ara els concerts benèfics per als damnificats de diversos conflictes, entre els quals els de Bòsnia (1992), Libèria (1998), Cambodja i el Tibet (2000) i l’Iraq (2003), entre d’altres. El 1981 fundà un concurs internacional de cant per a la descoberta de nous talents.
Reconegut mundialment, el seu carisma personal el convertiren en un cantant de gran popularitat. Actuà arreu, en òperes i recitals, i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics —el 1966, realitzà els seus primers enregistraments, al costat de figures com la soprano J. Sutherland i el director R. Bonynge— i videogràfics. A més, participà en òperes filmades, com ara Rigoletto (J.P. Ponnelle 1982), i també en pel·lícules, entre les quals Yes, Giorgio (F.J. Schaffner 1982). El 2001 fou homenatjat a la seva ciutat natal amb motiu del 40è aniversari del seu debut operístic.
Des de mitjan anys noranta els problemes personals i de salut interferiren de manera creixent en la seva carrera professional, i es retirà del món operístic el març del 2004.
Bibliografia
- Amón, Rubén: El Triunvirato: Carreras, Domingo y Pavarotti, cuando la ópera llena estadios, Temas de Hoy, Madrid 1996