Primer marquès de Novaliches (1840). Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II. Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França; amnistiat, tornà de l’exili (1843) i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona. Fou ministre de la guerra (1847). Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles. El 1854 era capità general de les Filipines. El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre possessió. El 1868 comandà les forces reialistes que s’oposaren als revolucionaris i participà en la batalla d’Alcolea, on fou derrotat i ferit. Emigrat, tornà a Espanya després de la Restauració i es mantingué retirat de la política. És autor de Memorias de la guerra de Cataluña... (1851).