És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3.700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats. Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents. Al costat dels barris administratius i residencials hom ha instal·lat nombroses petites indústries: filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància. Té aeroport internacional. Arquebisbat catòlic. Centre d’ensenyament superior: Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966.
Fundada per Alonso de Mendoza (1548) al costat d’un poble inca, unia les capitals del Baix Perú amb els grans centres miners de l’altiplà i era el centre d’una densa zona indígena. Als segles XVII i XVIII prosperà malgrat les revoltes índies del 1650 i el 1781. S’uní als independentistes des del 1809, però no fou alliberada fins el 1824 per José de Sucre. Seu del govern bolivià, aglutinà el comerç de l’altiplà cap al Pacífic. Les mines d’estany impulsaren l’economia de la ciutat al segle XIX i competí amb Sucre. La revolució de 1898-99 de José Pando la convertí en la capital de la república enfront de la històrica Sucre. Al segle XX esdevingué l’eix de les comunicacions entre Potosí i Arica i començà una limitada industrialització.
Els edificis més importants són de l’època colonial: l’església de San Francisco (1743-84), amb profusa decoració a la façana principal, i la de Santo Domingo, de gran portada barroca. La catedral és dels segles XVII al XIX. Entre les cases senyorívoles cal esmentar la dels marquesos de Villaverde i la dels Díez de Medina, avui Museo de Arte Colonial.